La nostra història...

El casalot tenia 25 metres de façana al carrer de La Taberna, amb dues portes i balcons al segon pis, i una altra de 18 metres a la plaça, amb balcons i un portaló pel qual s'accedia a un pati on hi havia unes originals menjadores. A l'interior destacava, entre altres estances, l'ampli espai de la bodega on s'arrengleraven 10 grans tenalles, i una impressionant cova amb 12 més que, segons es deia, tenia més de 400 anys.

Ben aviat els vins que s'hi elaboraven van adquirir notorietat, especialment un vi dens, color cirera i una mica dolç, que es feia trepitjant el raïm garnatxa de les vinyes del terme. Es va anar popularitzant a la capital per degustar unes gerretes i proveir-se per a la setmana d'alguna garrafa de garnacho, de moscatell o del boníssim vi «corrent» que es venia a granel.

Però el negoci de la restauració va començar quan, amb el temps, es va definir el plat estrella: les costelletes, acompanyades d'una gerra de vi i un excel·lent pa cuit al forn familiar.

Per la vella bodega va començar a desfilar «tot Madrid»: polítics, científics, escriptors i artistes; no hi havia personatge important que trepitgés la capital i no anés al mesón. De les estrelles estrangeres hi van passar totes; a més, el productor Samuel Bronston hi organitzava els seus sopars amb els actors i l'equip de rodatge.

Bones estones va passar l'Ava Gardner sopant a la fresca al pati. Els toreros també hi anaven tots, però amic especial de la casa era l'Antoñete, que va fer els seus primers capotejos als encierros d'Hortaleza. I del futbol, el Reial Madrid al complet, amb Di Stéfano, Navarro, Olsen i la resta. Així es va convertir El Garnacho en el restaurant número u del seu gènere.